Caminada Carena Montroig i la Cova del Sastre

TwitterGoogle+FacebookWhatsAppCompartir

El passat diumenge 12 d’abril gairebé una vintena de “peüllaires” ens vam retrobar davant l’ermita de Montalegre, a Vilanova de la Sal, per tal de fer una caminada per la serra del Mont-Roig.

A les vuit del matí estàvem tots a dalt, a punt. El dia es presentava amb sol però amb una mica de boirina, no massa clar, vaja. Abans de sortir, ens vam anar presentant un a un, ja que van venir tres companys d’Alfarràs per primer cop. De fet, ens coneixien d’haver participat a la marxa de Les Peülles. Benvinguts! Tot seguit, el Lluís els va situar al territori i els hi va explicar una mica més detalladament en què consistiria la ruta del dia.

Així doncs, emprenem la marxa! Comencem a caminar resseguint la carena del Mont-roig, pujant i baixant totes i cadascuna de les seves “pales” característiques. Durant aquest tram, de tan en tan, no podem evitar parar-nos un moment per contemplar el paisatge a banda i banda de la serra. Si heu fet aquesta caminada ja sabreu de què us parlem, i si no… Us la recomanem moltíssim! Per què? Perquè inclús els que hi hem passat incomptables vegades, quan ets allà dalt, amb aquelles vistes tan diferents depenent cap a quin costat mires… et quedes sense paraules. Inclús, en un dia com el diumenge, que no va ser ni de bon tros, el dia amb més bona visibilitat. Així, mirant cap a la cara sud, a un costat es divisa Sant Llorenç, arrecerat al pantà, i a l’altre, el Segre passant per Camarasa. Ambdós pobles es veuen com si d’una postal es tractés. Si per contra, dirigim la vista cap a la cara nord, veurem l’espectacle que suposen les formes sinuoses del pantà de Camarasa passant entremig de les muntanyes, el pont de ferro per on passa el Tren dels Llacs, el Balconet… tot al resguard del Montsec.

Quan estàvem a punt d’arribar al Refugi del Xut, vam ser sorpresos pels voltors, sobrevolant-nos molt a prop! I és que si nosaltres passàvem per la carena, a les mateixes parets, però una mica més avall, hi havia alguns nius d’aquests ocells. Tot i ser un moment molt especial, la Sabina no les tenia totes! Tan bon punt arribem al refugi i amb la gana ja feta des de feia una estona, ens posem a esmorzar. Tots asseguts menys el Lluís, que per no perdre la costum, gairebé ni menja, ni beu, ni s’asseu! A continuació, reemprenem el camí pel corriol seguint el sentit que portàvem. Aviat comencem a baixar una mica per la cara nord del Mont-roig, per tornar a pujar lleugerament fins arribar a la Cova del Sastre. Un lloc que si algú no t’hi porta, gairebé ni es veu! Àmplia, i amb unes vistes espectaculars. Seguidament, comencem a baixar, baixar i baixar. Una pendent força pronunciada i que rellisca bastant (més d’un o d’una hem estat a punt de fer la culada del dia!) fins a arribar a la cruïlla amb un camí ja més ampli que porta a la Cova del Tabac. Agafant aquest camí, estem donant la volta a una part de la serra. Al cap de poca estona, ens trobem un pou de pedra completament sec, però bastant ben conservat. Continuem ara ja pujant, deixant a mà dreta la Cova del Tabac (no hi entrarem) i  continuem pujant i pujant. Hi ha un moment, en què algú s’adona que gairebé damunt nostre, hi ha un voltor, aquest cop parat a la paret, guaitant-nos… esperant els seus canalons per dinar! Com algun company va dir mig espantat mig en broma. Aquest tram de pujada es pot arribar a fer una mica pesat, ja que a part de la pendent, també és l’hora del dia en què el sol és més fort (en la majoria de sortides en què hi hem passat, sempre ha estat a aquesta hora!). Alguna companya, ens demana de parar un moment per ingerir alguna cosa que li aporti energia, cap problema. Cal tenir en compte, que aquestes parets, són una torradora!!! Després de parar dos minuts, reprenem el camí. Degut a què se’ns ha fet una mica tard, decidim que els conductors del cotxes acabin de pujar fins al Refugi del Xut i retornin fins a Montalegre passant per Coll de Porta (tal com estava previst), mentre que la resta del grup continuarà per la pista, esperant a ser recollits pels companys que portin vehicle a la corba del camí de Montalegre.

Cova del Sastre

Cova del Sastre

 

Així doncs, el Josep és el membre de l’organització encarregat de conduir a la resta del grup per la pista. Els que portem cotxe, continuem pujant i pujant fins arribar al Xut. Un cop allí, retornem pel camí (pista) fins a Coll de Porta. Bevem, racionant la poquíssima aigua que ens queda! Fa molta calor… Continuem pel camí, a bon ritme, fins que una mica abans d’arribar a la pista per pujar a Montalegre, trobem un petit corriolet que hi puja molt directament, el que equival a dir que la pendent és considerable. Tot i així, arribem a dalt bastant ràpid! Sense perdre temps, anem baixant amb tots els cotxes per recollir a la resta de companys. Tots bé, perfecte.

Un cop a Vilanova, alguns anem a fer un beure al bar del poble. Preguntem que els ha semblat la caminada, sobretot als companys d’Alfarràs que no coneixien tan la zona i sembla que els ha agradat! Fins a la pròxima, doncs!!!

Aquí podeu veure el recorregut que vam realitzar en aquesta sortida:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9387878

Si voleu veure més fotos d’aquesta sortida:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.776272089146644.1073741862.370836499690207&type=1

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>